Ressenya: Gegants de gel-Joan Benesiu

*Ya que este libro está publicado solamente en catalán, no haré la reseña en castellano por el momento. Aun así, si deseas leerla, sólo tienes que traducir la página del catalán al castellano o proponerlo en los comentarios y la publicaré en castellano próximamente. Disculpad las molestias :)

Dades del llibre:
Titol: Els passetjants de l'illa de Xàtiva/Gegants de gel
Autor: Joan Benesiu
Pàgines: 296
Editorial: Periscopi
Preu: 18'50€
Any de publicació : 2015
Genere: Realista




Sinopsi:

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.

Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

Opinió personal:

Gegants de gel va ser autopublicat anteriorment amb el nom de Els passetjants de l'illa de Xàtiva. Aquest llibre de Joan Benesiu, pseudònim de Josep Martínez, va ser reclamat per l'editorial gràcies al  crític literari Manuel Baixauli, que llegí la novela i aconseguí veure la màgia d'aquesta gran obra. Ha sigut una molt bona notícia que l'editorial s'interessara pel text, perquè d'aquesta manera podrà arribar a un nombre més gran de lectors. Us conte ara perquè és una obra que val la pena llegir.

"La frontera que ens separa de la mort és tan leugera que només fa falta un pensament per arribar-hi."

A Gegants de gel tenim un clar protagonista que ens conta tot el que succeïx en primera persona. Aquest protagonista (del que per cert, no coneixem el nom en cap moment de la novel·la) viatja en Nadal fins a la Patagònia, fins a Ushuaia concretament. A aquesta ciutat compartirà la seua història i coneixerà la d'altres, tots asseguts a la taula d'un bar anomenat Katowice. 

Els personatges són el pilar fonamental d'aquest llibre, ells són els que ens fan explorar aquest món de pessimisme, obscuritat i tristor que presenta l'autor. Amb ells, emprendrem tot un viatge a l'interior de l'individu, al món dels sentiments i les experiències. Intentarem conèixer on estan els límits, on es troba la frontera i sobre tot, on es trobem nosaltres, on està la identitat.

Cada personatge té una gran història per contar i cada nit, al Katowice, anirem coneixent cadascuna d'elles. Hi ha, per exemple, un mexicà anomenat Nemesio Coro que fuig de la màfia i els traficants que van darrere d'ell. També trobem un francés que intenta escapar dels diners, dels problemes i de la seua empresa. Un anglés, Peter Borum, va fins la Patagònia intentant oblidar-se d'un problema que va tenir el seu fill... 

Són nombroses les peripècies que cadascú conta. Quan arriba el moment del protagonista, aquest no fa més que inventar-se la seua història perquè no considera que la seua pròpia siga digna de ser contada en aquella taula plena d' horrors i misèries.

"No era la primera estada que feia a soles pel planeta i sabia que és quan viatges soles que et trobes amb la resta, és així com se't mostren, de forma extraordinàriament detallada, les vides dels altres."

Cada capítol és la història d'un personatge i, en tots i cadascún dels capítols, Joan Benesiu aconsegueix treure un tema del que parlar. Ja siga la Guerra de les Malvines, la Segona Guerra Mundial, la tortura dels polonesos o la vida d'alguna persona important. Quan l'autor parla sobre aquests temes, obri totalment el seu cor i parla de tot allò que sent respecte a l'assumpte que tracta, posa sentiment a cadascuna de les paraules.

Però no ens enganyem, Gegants de gel no és sols els problemes d'uns quants personatges o la narració d'uns fets històrics. És tota una obra filosòfica amb un bagatge cultural i lingüístic alt. És un llibre que sols els més cultes aconseguiran llegir sense consultar cap dada o curiositat, perquè són nombroses. Tots aprenem amb el llibre, tant en termes històrics com en termes filosòfics i personals.

Gegants de gel és un d'aquests llibres que s'han de llegir amb calma, ja que amaga moltes reflexions i pensaments darrere de la trama principal. Si sols ens quedàrem amb la història dels personatges, seria una obra entretinguda i curiosa; però junt amb la pluma filosòfica de Joan Benesiu i les nombroses divagacions que hi ha al llarg de les pàgines, no apareix altra cosa que una obra mestra. 

"De vegades les coses són així, un troba en la nit un estímul al qual seguir, és clar que no té ni idea si hi haurà camí franc o si el trajecte anirà a la travessa, però és allí on hi ha la llum."

L'únic que no m'ha agradat de l'obra ha sigut el fet de que els diálegs estan introduïts en estil indirecte i no en directe, que és al que normalment estem acostumats. Açò ha fet que perguera el fil del que estava ocorrent en algunes ocasions i m'ha descolocat lleugerament, però, per altra part,  havia d'estar 100% atenta per no perdrem detall, cosa que hui en dia s'agraeïx i és difícil d'aconseguir.

Concloent, Gegants de gel és una obra mestra que requereix un temps de lectura per la seua dificultat. Així i tot, és un llibre que disfrutareu i amb el que no fareu més que reflexionar i aprendre constantment. Una delícia.

"Ella era una d'aquelles xiques que et tornen boig perquè  no saps per on circularà la següent frase que pronuncie o la següent acció que propose."

Nota: